Que el fons de reserva és obligatori i ha d’arribar al 10 % del pressupost ho sap gairebé tot administrador. El dubte que apareix a cada tancament d’exercici és un altre: com comptabilitzar el fons de reserva correctament, on reflectir-lo als comptes de la comunitat i què fer-ne d’un any per l’altre. I aquí cal començar per una distinció que evita molts errors: la llei diu quant n’hi ha d’haver i per a què serveix, però no dicta l’assentament comptable. Separem amb claredat el que obliga la norma del que és bona pràctica del sector, perquè els teus comptes siguin impecables i defensables a qualsevol junta.
El que obliga la llei (i el que no)
L’article 9.1.f de la Llei de Propietat Horitzontal fixa quatre coses que no admeten discussió: el fons de reserva ha d’existir a tota comunitat, la seva titularitat correspon a la comunitat en el seu conjunt, la seva dotació no pot ser inferior en cap moment al 10 % de l’últim pressupost ordinari, i cada propietari hi contribueix segons la seva quota de participació. La destinació també està taxada: obres de conservació, reparació i rehabilitació, actuacions d’accessibilitat i eficiència energètica, i la possibilitat de subscriure amb càrrec a ell una assegurança de danys o un contracte de manteniment permanent de l’immoble.
La Disposició Addicional Primera de la LPH afegeix un detall pràctic decisiu: la dotació no pot baixar del mínim legal en cap moment de l’exercici, i les quantitats que es treguin del fons per a una obra cal reposar-les a l’inici de l’exercici següent. El salt del 5 % al 10 % el va portar el Reial Decret-llei 7/2019, en vigor des del març de 2019, així que qualsevol càlcul que continuï fent servir el 5 % està desactualitzat.
Ara bé, aquí acaba el que imposa la llei. Les comunitats de propietaris no són entitats mercantils i no estan subjectes al Pla General Comptable: no hi ha cap compte obligatori ni cap assentament oficial per al fons. Tot el que ve a continuació és pràctica professional del sector, no mandat legal, i convé presentar-ho com a tal. Si busques el detall de què és i com es calcula el fons, el tens a la nostra guia del fons de reserva; aquí ens centrem en com portar-lo als comptes.
Com es dota el fons al pressupost
A la pràctica, per comptabilitzar el fons de reserva la seva dotació s’inclou com una partida específica del pressupost anual ordinari i el seu import es reparteix entre els propietaris per coeficient, dins de la quota ordinària. No sol girar-se com una derrama a part, llevat de la constitució inicial del fons o quan cal reposar-lo després d’una obra.
Amb un exemple es veu de seguida. Si el pressupost ordinari aprovat a la junta és de 50.000 euros, la dotació mínima del fons serà el 10 %, és a dir, 5.000 euros. Un propietari amb un coeficient del 3,5 % aportaria al fons 5.000 × 3,5 % = 175 euros l’any, integrats a la seva quota habitual. Són xifres il·lustratives, però la mecànica és sempre aquesta: es calcula el 10 % del pressupost i es reparteix per coeficient.
On es reflecteix als comptes de la comunitat
En comptabilitzar el fons de reserva, aquest és el punt on els professionals no es posen del tot d’acord, precisament perquè no hi ha una norma única. Unes gestories i programes registren el fons com un compte de patrimoni net de la comunitat; d’altres el situen al passiu del balanç. Les dues postures conviuen al sector i comparteixen la mateixa idea de fons: un saldo acumulat que pertany a la comunitat i que es manté separat, als comptes, de les despeses corrents del dia a dia.
L’important no és el nom tècnic del compte, sinó que el fons quedi clarament identificat i traçable als comptes anuals que s’aproven a la junta, de manera que qualsevol propietari pugui comprovar que es compleix el mínim del 10 %. Els números de compte concrets que veuràs en alguns programes són convencions de cada programari, no comptes oficials.
Cal un compte bancari separat?
La llei no exigeix mantenir el fons en un compte bancari diferent. És una recomanació de bona pràctica, no una obligació. Moltes comunitats conserven els diners al mateix compte de la tresoreria general i controlen el fons comptablement, per partida. Separar físicament el saldo ajuda a no confondre’l amb la caixa de despeses corrents i a resistir la temptació d’estirar-ne per pagar la llum o la neteja, però és una decisió de gestió, no un requisit legal.
Què passa amb el fons d’un any a l’altre
El fons no es gasta ni es reparteix en tancar l’exercici: s’acumula. El saldo no utilitzat passa a l’any següent com a romanent, i cada exercici només cal dotar el necessari per mantenir el mínim sobre el nou pressupost. Com que el mínim és el 10 % de l’últim pressupost ordinari, convé recalcular-lo cada any a la junta: si el pressupost puja, la dotació s’haurà d’ajustar a l’alça.
I si durant l’any es fa servir el fons per a una obra, la llei obliga a reposar-lo. El que s’ha detret es computa com a part del fons durant aquell exercici, i a l’inici del següent es fan les aportacions necessàries per cobrir el que es va treure. Deixar el fons per sota del mínim legal l’any següent és una de les errades més freqüents, i és fàcilment evitable amb un bon seguiment.
Errors freqüents en comptabilitzar el fons de reserva
- Fer-lo servir per a despeses corrents. La destinació del fons està taxada per llei. Pagar-hi la llum o la neteja és un error de gestió i desvirtua la seva finalitat.
- Calcular el 10 % sobre una base equivocada. El percentatge s’aplica sobre l’últim pressupost ordinari aprovat, no sobre les despeses reals ni sobre el pressupost d’una derrama extraordinària.
- No reposar-lo després d’una obra. Si es fa servir, cal reposar-lo a l’inici de l’exercici següent per no quedar sota el mínim.
- Retornar «la seva part» a un propietari que ven. El fons és de la comunitat, no reemborsable individualment. Qui ven no s’endú la seva aportació.
- Continuar aplicant el 5 %. És el mínim derogat el 2019. El vigent és el 10 %.
Preguntes freqüents sobre la comptabilització del fons de reserva
El fons de reserva va a l’actiu, al passiu o al net?
No hi ha una resposta normativa única, perquè les comunitats no segueixen el Pla General Comptable. Al sector conviuen dues pràctiques: registrar-lo com a compte de patrimoni net o situar-lo al passiu del balanç. L’essencial és que quedi identificat i traçable als comptes, no l’etiqueta exacta.
Cal tenir el fons en un compte bancari separat?
La llei no ho exigeix. És una recomanació de bona pràctica per no barrejar-lo amb la tresoreria de despeses corrents, però moltes comunitats el mantenen al mateix compte i el controlen per partida comptable.
Puc fer servir el fons de reserva per a despeses corrents?
No. La seva destinació està taxada a l’article 9.1.f: obres de conservació, reparació i rehabilitació, accessibilitat i eficiència energètica, i la contractació d’una assegurança de danys o d’un manteniment permanent. Les despeses ordinàries es paguen amb la quota ordinària, no amb el fons.
Si gasto el fons en una obra, quan l’he de reposar?
A l’inici de l’exercici pressupostari següent. La Disposició Addicional Primera obliga a fer les aportacions necessàries per cobrir les quantitats detretes, de manera que el fons torni a assolir el mínim legal.
Un fons de reserva sempre quadrat
Comptabilitzar el fons de reserva no és complicat, però exigeix constància: recalcular el mínim cada any sobre el nou pressupost, mantenir-lo identificat als comptes, i no baixar del 10 % ni tan sols després d’una obra. Fer-ho a mà, amb fulls de càlcul solts, és on s’escolen els errors que després afloren a la junta.
La comptabilitat de comunitats de FixrOS calcula la dotació del fons sobre el pressupost aprovat, la reparteix per coeficient a les quotes i manté el saldo del fons identificat i actualitzat exercici rere exercici, avisant si cau per sota del mínim legal. Si ho vols veure amb els teus propis comptes, demana una demo i t’ho mostrem en funcionament.