Programari de lloguer de temporada: contractes, cobraments i ocupació, sense fulls de càlcul

Un canvi de règim a l’octubre de 2026

Fins ara, el lloguer de temporada es tractava com un arrendament per a ús diferent del d’habitatge (article 3 de la Llei d’arrendaments urbans i el seu preàmbul), amb més llibertat de pactes i una fiança legal de dues mensualitats. El Reial decret llei 29/2026, en vigor des del 8 d’octubre de 2026, ho canvia: crea l’arrendament d’habitatge temporal dins de l’article 2 de la LAU i exclou de l’ús diferent els contractes d’allotjament o hostatge. A la data d’aquesta pàgina, el decret està pendent de convalidació pel Congrés; si no es convalida, decau, com va passar amb el Reial decret llei 26/2026 el 2 d’octubre.

Què exigeix el nou contracte d’habitatge temporal

• Una causa real i acreditable. L’arrendament cobreix la necessitat d’habitatge de qui està temporalment desplaçat del seu domicili habitual (article 2.3). El contracte ha de recollir la causa de manera expressa i la càrrega de provar-la és de l’arrendador; sense aquesta causa, el contracte es tracta com d’habitatge habitual des de la signatura (article 7.2).
• Durada de més de 31 dies i, com a regla general, fins a 12 mesos (article 9 bis). Si se superen els 12 mesos sense que ho justifiqui la causa, o s’encadenen més de dos contractes temporals seguits entre les mateixes parts sobre el mateix habitatge, el primer passa a considerar-se d’habitatge habitual.
• Renda entre contractes successius. Si en el mateix habitatge se signen diversos contractes temporals seguits, la renda dels posteriors no pot pujar més que l’IRAV vigent (article 17.8).
• Garanties. En els temporals, la garantia addicional a la fiança no pot superar una mensualitat, i no es pot exigir al llogater una assegurança d’impagament (article 36.5).
• Reparacions. L’arrendador conserva l’habitatge i assumeix les petites reparacions per l’ús ordinari; si no respon en cinc dies hàbils a un avís del llogater, aquest pot reparar-ho i descomptar-ho de la renda del mes següent (article 21 bis).

Contractes signats abans i normes autonòmiques

Els contractes de temporada signats abans del 8 d’octubre de 2026 mantenen el seu règim fins al final del termini pactat i aleshores s’extingeixen sense pròrroga; si es renoven, el nou contracte es regeix ja per les normes de l’habitatge temporal (disposició transitòria vuitena de la LAU). A més, aquestes regles s’apliquen sens perjudici de les normes que hagin dictat o dictin les comunitats autònomes amb competències en dret civil o habitatge, com Catalunya (disposició addicional dotzena).

Temporada no és turístic

La cessió d’un habitatge moblat comercialitzat en canals turístics, amb ànim de lucre i sotmès a la normativa turística, queda fora de la LAU (article 5.e) i la seva durada màxima no pot superar els trenta-un dies. Es regeix per la normativa turística de cada comunitat autònoma, no per aquestes regles. En el pla fiscal, des de l’1 de desembre de 2026 els lloguers d’habitatges moblats de fins a 30 nits passen a tributar per IVA si es convalida el mateix decret (article 20.U.23è de la Llei de l’IVA).

I el registre únic d’arrendaments

El Reial decret 1312/2024 va crear un registre únic d’arrendaments de curta durada, inclosos els de temporada oferts en plataformes, i una Finestreta Única Digital d’Arrendaments, amb efectes des de l’1 de juliol de 2025. La sentència del Tribunal Suprem de 19 de maig de 2026 (publicada al BOE el 8 de juny) va anul·lar els preceptes que regulaven el procediment de registre únic i l’obligació d’inscriure’s al Registre de la Propietat o de Béns Mobles per obtenir el número; altres sentències del Suprem de maig i juny de 2026 es pronuncien en el mateix sentit. La Finestreta Única Digital es manté. Si comercialitzes en plataformes, revisa amb el teu assessor quins registres autonòmics o municipals t’apliquen.