Dipòsit de la fiança del lloguer a Madrid: termini, Agència d'Habitatge Social i devolució.

La Llei d'arrendaments urbans obliga a demanar fiança en metàl·lic en signar el contracte (art. 36 LAU) i permet a cada comunitat autònoma exigir que aquests diners es dipositin a l'Administració fins que acabi l'arrendament (disposició addicional tercera). La Comunitat de Madrid ho exigeix des de fa dècades: el règim de dipòsit és al Decret 181/1996, de 5 de desembre i la inspecció i les sancions, a la Llei 12/1997, de 4 de juny.

L'organisme dipositari és l'Agència d'Habitatge Social (Agencia de Vivienda Social), que atén al carrer Basílica, 23, amb cita prèvia. Segons el seu web, el dipòsit és obligatori per a l'arrendador i gratuït: no cobra taxa, però tampoc genera interessos al teu favor.

A quins contractes afecta i qui diposita

Han de dipositar els arrendadors i sotsarrendadors de finques urbanes, també els d'indústria que impliquin cedir l'ús d'un local, i les empreses de subministraments. Afecta els lloguers d'habitatge, els d'ús diferent (locals, oficines, temporada) i els sotsarrendaments. La mateixa Agència aclareix que la plaça d'aparcament llogada sola, sense habitatge associat, no obliga a dipositar.

La quantia és una mensualitat de renda en habitatge habitual i dues en ús diferent, sense comptar IVA ni retencions. Compte amb el lloguer de temporada: a Madrid compta com a ús diferent d'habitatge, de manera que la fiança que es diposita és de dos mesos.

El termini: 30 dies, i millor no apurar-los

El Decret 181/1996 fixa un termini de trenta dies a comptar de l'endemà de la celebració del contracte (o de la seva entrada en vigor, segons el web de l'Agència). El mateix web parla en un altre apartat de «30 dies hàbils des de la signatura». Com que les dues lectures no coincideixen, el prudent en un despatx amb molts contractes és comptar dies naturals i dipositar dins de les tres primeres setmanes.

Compensació: si tornes a llogar el mateix pis

Madrid permet una cosa que no totes les comunitats admeten: si l'immoble es torna a llogar, no cal demanar la devolució i dipositar de nou. N'hi ha prou amb una compensació amb el model 252, amb les dades del contracte nou, abonant només la diferència. El mateix model serveix per a l'actualització quan canvia la renda o passen cinc anys (set si l'arrendador és persona jurídica).

Canvi de titularitat

Si el pis es ven amb l'inquilí a dins o mor l'arrendador, la fiança ha de passar a nom del comprador o dels hereus mitjançant una sol·licitud de canvi de titularitat. És un tràmit que s'oblida fàcilment i que després bloqueja la devolució.

Devolució amb el model 254

Quan acaba el contracte, l'arrendador demana la devolució amb el model 254, en línia i amb identificació electrònica o sense, tot i que la presentació per registre és obligatòria per tancar el tràmit. El dret a recuperar el dipòsit prescriu als cinc anys des del final del contracte. Les fiances antigues dipositades en «paper fiança» abans del 1997 es gestionen a la seu de l'Agència.

No confonguis els dos terminis: tu tens un mes des del lliurament de claus per tornar la fiança a l'inquilí; si no ho fas, merita l'interès legal (art. 36.4 LAU). Aquest mes no depèn de quan te la torni a tu l'Agència.

Dipositar tard per iniciativa pròpia costa un recàrrec del 2 % de la fiança, o del 5 % si ha passat més d'un any des del contracte. Si és la inspecció qui ho detecta, la Llei 12/1997 qualifica com a infracció greu no dipositar la fiança o no exigir-la per la quantia deguda, amb multa del 26 % al 50 % de la fiança no dipositada (art. 9.1.a). Si l'arrendador accepta la regularització que li proposa l'inspector, passa a infracció lleu, amb multa del 5 % al 25 %. L'Agència resumeix al seu web que la sanció pot arribar a 90.000 euros.