Dipòsit de la fiança del lloguer: on i en quin termini a cada comunitat autònoma.

La fiança: obligatòria a tot Espanya

L'article 36 de la Llei 29/1994 d'arrendaments urbans (LAU) obliga a exigir i prestar fiança en metàl·lic en celebrar el contracte: una mensualitat de renda en habitatge i dues en ús diferent del d'habitatge. Durant els cinc primers anys (set si l'arrendador és persona jurídica) no s'actualitza, tot i que a cada pròrroga l'arrendador pot demanar que s'iguali a la renda vigent i l'inquilí que es redueixi. En acabar, el saldo que s'hagi de retornar merita l'interès legal si passa un mes des del lliurament de claus sense retornar-lo. En queden exemptes les administracions públiques i els seus ens quan paguen la renda amb càrrec als seus pressupostos.

El dipòsit: ho decideix cada comunitat

La disposició addicional tercera de la LAU permet a les comunitats autònomes obligar els arrendadors a dipositar l'import de la fiança, sense interessos, a disposició de l'Administració autonòmica o de l'ens que designin fins que s'extingeixi el contracte. Si l'Administració no el retorna en el mes següent a la finalització, merita l'interès legal. Des del 2019, aquesta mateixa disposició exigeix que la normativa autonòmica demani com a mínim les dades de les parts, de la finca (adreça, any de construcció, superfície, referència cadastral i qualificació energètica) i del contracte (renda anual, termini, sistema d'actualització, fiança i garanties addicionals, subministraments i si es lloga moblada).

Novetat d'octubre del 2026: el Reial decret llei 29/2026, de 6 d'octubre, pendent de convalidació pel Congrés, modifica l'apartat 5 de l'article 36 (no es pot exigir a l'inquilí una assegurança d'impagament o cobertures anàlogues, i en els lloguers temporals la garantia addicional no pot superar una mensualitat) i afegeix un apartat 7 sobre el document de finalització de l'arrendament signat per ambdues parts. No canvia la fiança legal ni la disposició addicional tercera, de manera que les regles de dipòsit d'aquesta guia continuen igual.

1. El termini va de 15 dies a dos mesos. Ceuta i Melilla són les més estrictes; Aragó i Catalunya, les més folgades. I no sempre es compta igual: dies naturals, dies hàbils o «un mes des de la signatura».
2. No tots els contractes hi estan obligats. Al País Basc, per exemple, en queden fora habitacions, garatges i sotsarrendaments; a Catalunya, en canvi, les habitacions sí que es dipositen des del juliol del 2026; a Madrid la plaça d'aparcament sola no es diposita.
3. El règim concertat canvia les regles per a carteres grans. En lloc d'un dipòsit per contracte, s'ingressa un percentatge del total i es liquida periòdicament. Els requisits van de cinc contractes a Madrid a deu finques a Euskadi o 25 contractes a Catalunya.
4. Tornar a llogar no es tracta igual. Madrid permet compensar la fiança antiga amb la nova i pagar només la diferència; Catalunya no admet compensacions i obliga a retornar-ne una i dipositar-ne una altra.
5. La devolució de l'Administració té els seus propis terminis. Des d'un mes a Andalusia o la Comunitat Valenciana fins a tres mesos al País Basc. El teu termini amb l'inquilí, en canvi, és sempre d'un mes des del lliurament de claus.

I on no hi ha dipòsit, què?

A Astúries, Cantàbria, Extremadura, Múrcia, La Rioja, Navarra (fins al 2027) i Andalusia (per a contractes des del 24 de gener de 2026) la fiança es continua exigint, però no surt del circuit privat. La custodia l'arrendador o qui gestiona el lloguer, que respon de retornar-la a temps. Per a un despatx amb propietaris en diverses comunitats, això vol dir conviure amb fiances dipositades en organismes diferents i fiances en custòdia pròpia, cadascuna amb les seves regles.